Escola de música de San Miguelito

La nostra estada...

 

El que menys espera una és que en un viatge de cooperació acabi rebent més del que en un principi va a oferir ...

 

Arribar a San Miguelito ja va ser tota una aventura, vam trigar dos dies, però aviat vam entendre que ben bé s'ho valia. De la nostra estada a la ciutat de les granotes ens enduem la vegetació, la calor, la pluja i les botes d'hule, el menjar, els frescos, el llac i també la seva gent, amb qui oferir es va convertir en compartir. Vam tenir la sort de fer-ho amb les famílies de les comunitats que vam visitar, amb les professores i professors que van venir a formar-se en les Capacitacions, que per poc no van poder realitzar-se, amb la gent de la ciutat, amables i educats i amb les nenes i nens sempre disposats a participar en els jocs i activitats que els hi oferíem.

I si cal posar nom a algú (esperem no deixar-nos-en cap), ens enduem l'afany inesgotable de l'Israel de l'Escola de Música, l'amabilitat de la Genoveva de l'Hotelito, de la Jadira que sempre ens esperava amb el plat a taula, del Walter i la Rosita del Centre de Recursos Pedagògics i del Fredy, el nostre xofer particular.
Si teniu la sort algun dia d'aterrar en aquest petit paradís, no deixeu d'anar a veure les postes de sol al llac, de cantar karaoke al Bahía amb una Toña ben fresca, de menjar tajaditas, i sobretot, d'acabar el dia llançant-vos vestits al moll del llac Cocibolca.